La Chaux de Fonds, amb 38.000 habitants, és una vila envoltada de natura, situada a 1.000 metres per sobre el nivell del mar, a l’Alt Jura suís. Deu la seva estructura, la seva aparença, bona part del seu caràcter, i fins i tot la seva mateixa existència com a vila, a la indústria rellotgera. La planificació quadriculada neix d’un urbanisme decidit i idealista, provinent del segle de les llums, aplicat a la reconstrucció i al desenvolupament de la localitat després de l’incendi que el 1749 va destruir el poble sencer: La Chaux-de-Fonds és avui l’exemple més important de coherència de conjunt urbà del segle XIX que podem trobar a Suïssa.

L’Art Nouveau va ser importat a La Chaux de Fonds a finals del segle XIX sota la influència dels empresaris rellotgers i els seus representants comercials, i va assolir un lloc d’honor a la “metròpoli rellotgera”. Els vitralls, les rajoles, els dissenys dels bucs d’escala, els estucs, l’ebenisteria i la forja, van envair les noves construccions.

Va ser a l’escola d’art de La Chaux de Fonds, única a Suïssa, on l’Art Nouveau va trobar un terreny d’expressió original. Charles L’Eplattenier (1874-1946), un artista sensible als conceptes de l’Art Nouveau i mestre entusiasta, va desenvolupar una escola d’expressió original i ambiciosa. L’octubre de 1905 va engegar el Curs Superior d’Art i Decoració, on alguns estudiants de l’escola d’art van iniciar-se en l’estudi de la natura. Entre aquests es comptava Charles-Edouard Jeanneret, el futur Le Corbusier. La idea que “només de la natura pot sorgir la inspiració” va dur el jove professor i els seus deixebles a estudiar la flora i la fauna regionals i a crear un llenguatge estilístic específic anomenat Style Sapin (“Estil Avet”). Junts van aconseguir resultats notables en la realització de nombrosos dissenys, d’encàrrecs públics o privats, que donen testimoni d’una laboriositat excepcional. Les creacions inclouen els objectes més diversos: capses de rellotge, peces variades d’arts decoratives i, fins i tot, arquitectura, com, per exemple, el projecte de Vil•la Fallet, de 1906. El Crematori (1909-1910) n’és l’exemple més complet i es considera una obra mestra d’aquest intens període d’innovació artística.

Pel que fa a la seva situació geogràfica, val la pena notar que La Chaux de Fonds es troba allà on convergeixen l’Art Nouveau francès o belga, caracteritzat per les corbes, i el Jugendstil alemany o el Sezessionstil austríac, molt més geomètrics.

“La base del nostre estil decoratiu segueix essent l’avet. En les seves diferents edats, estudiat en conjunt o en detall, aquest arbre ofereix una infinitat de possibilitats decoratives. El gran card argentat, les gencianes, etc., així com la nostra fauna local, afegeixen a aquests elements una enorme riquesa.”