Terrassa es coneix sobretot per ser una de les principals ciutats industrials de Catalunya. És la capital de la comarca del Vallès Occidental, un estatus que comparteix amb la ciutat de Sabadell. Situada al peu de la reserva natural de Sant Llorenç de Munt i de la Serra de l’Obac, Terrassa té una població de més de 200.000 habitants. Gràcies a una bona xarxa de comunicacions, està molt ben connectada amb la major part de ciutats catalanes i europees. La disposició del centre històric revela els seus orígens medievals, que es remunten al segle XII. Amb el temps, la ciutat va estendre’s més enllà de les muralles originals. Aquesta tendència va marcar especialment el segle XIX, quan el desenvolupament de la indústria tèxtil va fer créixer sensiblement la població i els límits de la ciutat, amb l’aparició dels primers barris immigrants.
A causa de la presència de la indústria tèxtil, que es va especialitzar en la producció de llana, el paisatge urbà va omplir-se gradualment de fàbriques, botigues, cases d’obrers i comerciants, edificis per al sector de serveis, seus institucionals i administratives, i espais de lleure. Va ser en aquest context de boom econòmic que la burgesia industrial va acollir amb entusiasme les noves tendències culturals, incloent el Modernisme. Aquest es va utilitzar sobretot en l’arquitectura industrial, principalment sota la direcció de Lluís Muncunill, responsable del disseny de la major part d’edificis d’aquest període.
La greu crisi econòmica dels anys 1970 va comportar el tancament a Terrassa de gran nombre d’indústries tèxtils, i alguns dels edificis més representatius van esdevenir museus, sales d’exposicions, oficines per al sector terciari i apartaments. Avui, Terrassa gaudeix d’un patrimoni industrial únic a Catalunya i molt atractiu tant des del punt de vista turístic com cultural. Els antics tallers i les antigues fàbriques, les cases i les xemeneies, ens ofereixen un bon panorama de l’arquitectura, les arts i l’estil de vida de la ciutat al segle XIX i principis del XX.
Image | artist | function | date |
---|---|---|---|
Lluis Muncunill i Parellada | architect | 1868-1931 | |
Josep Maria Coll i Bacardí | architect | 1878-1917 | |
Antoni Pascual i Carretero | architect | 1863-1928 | |
Melcior Viñals i Muñoz | architect | 1878-1938 | |
Pere Viver i Aymerich | painter | 1873-1917 | |
Joaquim Vancells i Vieta | painter and decorator | 1866-1942 | |
Alexandre de Riquer i Angalada | polyvalent artist | 1856-1920 | |
Joan Ricart i Taló | craftman in iron | 1875-1926 | |
Pere Sabater i Armengol | cabinetmaker and woodcarver | 1866-1938 | |
Pau Bros i Marcet | cabinetmaker | 1870-1933 |
Cover | Author | Description | date | Link |
---|---|---|---|---|
Domènec Ferran (under the supervision of), Anna Maria Benaiges, Ferran Berenguer | Joan Coma ; La Casa Alegre de Sagrera Museum of Terrassa, Terrass ISBN: 84-86838-32-0. |
1997 | ||
Domènec Ferran (under the supervision of), Anna Maria Benaiges, Ferran Berenguer, Joan Coma | La Casa Alegre de Sagrera educational file, Museum de Terrassa, Terrassa ISBN: 84-86838-43-6 |
1998 | ||
Patrimoni industrial Ajuntament de Terrassa editor |
||||
Pere Viver, entre la bastida i el cavallet Museu de Terrassa's catalogue number 2 |
||||
Les Arts modernistes aplicades a Terrassa Museu de Terrassa's catalogue number 7 |
||||
Art Local. La collecció del Museu de Terrassa, 1883-1936 Museu de Terrassa's catalogue number 8 |
||||
El Modernisme a Terrassa catalogue of the exhibition "El Modernisme a Terrassa" |
Partner:
Ajuntament de Terrassa
Institut Municipal de Cultura i Esports de Terrassa (IMCET)
Museu de Terrassa
Gavatxons, 9
E – 08221 Terrassa
Spain
Phone: +34 937892755
Fax: +34 937368068
E-mail: museudeterrassa@terrassa.cat
Local Partner:
Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya
Centre de Documentació i Museu Tèxtil
Federacoó d’Amics del Museu de Terrassa
Centre d’Estudis Històrics de Terrassa
Arxiu Històric Comarcal de Terrassa