Capital de la província austrohongaresa de Carniola, a finals del segle XIX Ljubljana tenia menys de 30.000 habitants i presentava encara una fesomia molt rural. Amb el terratrèmol que va devastar la ciutat el 1985 es va produir un gir important. Immediatament es va preparar un pla de regulació amb l’ajuda de dos grans experts en urbanisme de Viena, Camillo Sitte i Maks Fabiani. El paisatge urbà de Ljubljana va començar a transformar-se ràpidament i hi van arribar les primeres influències del nou estil Secession.

La “Ljubljana secessionista”, que es va desenvolupar principalment durant la primera dècada del segle XX, correspon a la part de la ciutat que es troba entre l’antic centre medieval i la línia ferroviària. La primera obra veritablement secessionista és el pont del Drac (Zmajski most) de l’arquitecte dàlmata Jurij Zaninovic, construït el 1901. L’arquitectura de Ljubljana va estar influïda sobretot per la Secession vienesa i la seva especial versió del Modernisme, caracteritzada per les formes racionals i geomètriques. Maks Fabiani i, Jože Plečnik dues figures centrals de l’arquitectura eslovena moderna, són reconeguts internacionalment com a cofundadors del moviment de l’art modern a Viena.

Mentre que nom Plečnik és va contribuir al moviment Secession en les seves primeres obres realitzades a Viena, Fabiani va marcar Ljubljana amb el segell de l’època. La seva arquitectura mostra l’evolució de l’estil decoratiu Secession cap al Modernisme, en el qual es va concentrar a intentar utilitzar i recrear els elements locals tradicionals d’una manera moderna.

Si bé la Secession va marcar sobretot la decoració de les façanes, en alguns casos el Modernisme va sobrepassar l’ús d’elements estilístics aïllats per intervenir també en l’estructura constructiva.

La influència modernista en el mobiliari dels interiors privats i públics fou encara més important que en l’arquitectura. Diverses fàbriques importants d’Eslovènia van començar a produir objectes ornamentals i funcionals d’ús quotidià. Els ideals del Modernisme van marcar igualment la pintura, sobretot la caricatura, la il•lustració i diferents formes d’arts gràfiques. El més important va ser el cercle de joves pintors Vesna, format per estudiants d’art de Viena al tombant de segle, que van assimilar el llenguatge decoratiu de la Secession vienesa alhora que integraven els motius de l’art popular eslovè.