La presència del Modernisme a l’Havana la reconeixem principalment en l’arquitectura. Es tracta d’un patrimoni compost per edificis aïllats, construïts entre 1900 i 1920, certament tardans en comparació amb altres països. Els exemples més significatius es troben al llarg de les amples avingudes dels barris cèntrics, mentre que d’altres estan disseminats aquí i allà en zones més denses d’illes atapeïdes, o fins i tot en barriades perifèriques; tot ells formen part del repertori modernista, vinculat principalment als edificis residencials.

La diferència bàsica amb Europa és que a l’Havana el Modernisme té més l’aparença d’un embolcall d’elegància que d’una nova concepció orgànica de l’espai. L’estil es redueix majoritàriament a una ornamentació sobreposada a unes façanes neoclàssiques o eclèctiques. Aquesta versió tropical és obra de mestres catalans, emigrats entre 1790 i 1840 a la recerca de millors oportunitats de vida.

Aquesta important comunitat hispànica, ben arrelada a Cuba durant la segona meitat del segle XIX, va aportar el seu savoir faire en el terreny de les tècniques constructives i de les arts aplicades. Els catalans van intervenir com a promotors i com a creadors: una de les seves majors contribucions va ser la creació de tallers de producció d’elements decoratius prefabricats, que van resultar decisius per a la difusió del Modernisme i que van donar lloc al terme “arquitectura del motlle”. Els tallers més reputats van ser potser els de Balthazar Ustrell, especialitzats en ornaments de ciment i de guix, i els de l’arquitecte Mario Rotllant, dedicats a la fabricació de pedra artificial i de tota mena d’ornaments de ciment.

Els elements modernistes en el disseny arquitectònic no es van limitar a la maçoneria, sinó que els trobem molt presents en l’ebenisteria, la forja, els vitralls, les rajoles de ceràmica de terres i sòcols, les baranes de les escales, i en el mobiliari de jardí i urbà. El Modernisme va deixar també rastre en els interiors, en el mobiliari de fusta i de metall, les làmpades i en una impressionant varietat d’objectes utilitaris i decoratius.

A l’Havana hi trobem comptats exemples de concentracions de vestigis d’aquest estil. Un d’ells és el del carrer Cárdenas, a l’extrem sud-est del centre històric de la ciutat, i un altre el del carrer Manrique, al cor de Centro Habana, un barri marcat per una quadrícula atapeïda. Es tracta d’uns conjunts urbans tan singulars i rars com el mateix rastre del Modernisme a la ciutat.