Cap al 1900, Viena era una ciutat amb una vida intel•lectual dinàmica i estimulant, la capital d’unes elits que van ser capdavanteres en molts terrenys. Otto Wagner afirmava el 1905 que “malgrat les condicions desfavorables, Viena avança al capdavant de les nacions culturals”. En la mateixa tessitura, els crítics internacionals apuntaven que Viena era insuperable pel que feia a la seva riquesa en arquitectura moderna.

El 1897 Gustav Klimt i els seus adeptes van abandonar el tradicionalista gremi de belles arts i van fundar la seva pròpia associació (“Secession”). Joseph Maria Olbrich els va dissenyar un edifici que constituïa una Gesamtkunstwerk (obra d’art total) en ell mateix. Otto Wagner va posar el seu segell en la Viena arquitectònica amb els gran avenços que van suposar per al nou estil les seves cases a Wienzeile i la construcció d’estacions del nou ferrocarril urbà en estil Jugendstil. Aviat van fer la seva aparició els crítics, incloent Hermann Bahr, davant l’èxit fulgurant del nou estil.

El nou moviment, del qual van participar Otto Wagner i Josef Hoffmann, i que comptava amb Maks Fabiani entre les figures principals, economitzava els elements decoratius i defensava un ús moderat dels ornaments geomètrics i disciplinats, alhora que reivindicava la creació d’obres d’art total. L’edifici més destacat de Viena d’aquesta època és la Postsparkasse o Caixa Postal d’Otto Wagner. Però va ser Adolf Loos la figura més perseverant a l’hora de fer avançar el Modernisme: va rebutjar tota mena d’ornament i fins i tot va posicionar-se en contra del concepte d’obra d’art total.

Amb tot, el Modernisme acabaria tenint un paper marginal en l’arquitectura vienesa de les dècades posteriors. Un nou estil, conegut com a Heimatstil, va dominar el panorama. Aquest nou estil, arrelat al període Biedermeier, va tenir el seu principal representant en Leopold Bauer, que va fer un retorn conscient al passat i va succeir Otto Wagner en l’Acadèmia de Belles Arts.