Bad Nauheim està situada al costat occidental d’Alemanya, al peu de les muntanyes del Taunus, envoltada de vinyes, d’horts i de camps de roses. Els romans i els celtes ja havien explotat les deus d’aigua salada de la zona. Al segle XVIII, les salines de Nauheim es comptaven entre les més grans i modernes d’aquest tipus. El poble de saliners va començar a transformar-se en balneari la primera meitat del segle XIX, quan es van reconèixer els beneficis curatius de l’aigua salada acabada d’extreure dels pous. El 1854 Nauheim va obtenir l’estatus de ciutat i el 1869, el títol de Bad (“balneari”).

El 1900 Bad Nauheim, que rebia milers de visitants, havia esdevingut un balneari de renom internacional. No només s’hi prenien cures balneàries per motius de salut, sinó que també s’hi reunien convidats importants provinents de diversos països per fer-hi relacions socials. Al tombant de segle, es van construir noves instal•lacions termals per donar resposta a les noves idees i exigències higièniques i estètiques. Bad Nauheim pertanyia al Gran Ducat de Hessen-Darmstadt. El gran duc Ernst Ludwig de Hessen i el Rin era un sobirà progressista i gran amant de l’art. També l’empenyien consideracions de tipus econòmic. Confiava fer de l’art un sector econòmic pròsper sota la consigna que “El meu país de Hessen ha de florir, i en ell han de florir les arts”. Els nous edificis de Bad Nauheim havien de demostrar-ho.

Entre 1902 i 1912 i sota la direcció de Wilhelm Jost, Großherzoglicher Regierungsbauinspektor (inspector d’edificis del govern), es van redissenyar les instal•lacions termals i tècniques del centre de salut segons un pla general. Els anys 1901 i 1902 Jost va construir al centre del parc balneari un Inhalatorium, que actualment acull la biblioteca pública de Bad Nauheim.

El Sprudelhof (pati de la font) va erigir-se entre 1905 i 1912, amb 240 cambres de bany, cel•les per a la reialesa i noves piscines. Gràcies a unes instal•lacions termals ricament ornamentades, amb sales d’espera i patis interiors per a l’esbarjo, el Sprudelhof es compta entre els testimonis més impressionants del Jugendstil alemany. Els patis d’esbarjo i les sales d’espera dels sis establiments de bany estan concebuts en estils diversos plens de detalls artístics. La decoració dels pous, les escultures i l’ornamentació fan referència a les virtuts sanitàries de l’aigua.

El Trinkkuranlage (complex d’aigües minerals) es va construir entre 1910 i 1912. En forma de ferradura, comprèn un passeig amb arcades, un pati interior, una font d’aigües termals o sala de bombes i un quiosc de música davant d’una piscina rectangular. La Kurbrunnen (deu d’aigua mineral), al final de l’arcada occidental, està connectada a la font. Al centre, d’un pou octagonal cobert per una cúpula daurada, en brolla aigua benèfica.

També en aquells dies es va ampliar el Kurhaus (edifici central del balneari), erigit entre 1862 i 1864. Es va engrandir la terrassa i el jardí, i s’hi va afegir un quiosc de música. S’hi va construir a més una sala de concerts sumptuosament decorada amb pintures Jugendstil abstractes i figuratives.

Image artist function date
Wilhelm Jost architect 1874-1944
Prof. Heinrich Jobst sculptor 1847-1943
Jakob Julius Scharvogel ceramicist 1854-1938
Prof. Augusto Varnesi goldsmith 1864-1941
Karl G. Huber sculptor 1872-1952
Fritz Hegenbarth painter 1864-1943
Johann Josef Belz sculptor 1873-1953
Wilhelm Koeppen painter 1876-1917
Friedrich Wilhelm Kleukens painter 1878-1956
Johann Vincenz Cissarz painter, poster designer 1873-1942
Cover Author Description date Link
Sarah Hamm and Sabine Kübler Bauen für ein neues Leben
Die Entstehung der Bad Nauheimer Jugendstilanlagen fotografiert von Albert Schmidt 1905-1911, Editions Theiss, 2007, Stuttgart, ISBN 978-3-8062-2161-9.

Wolfgang Schmidt Akt Lyrik Jugendstil, Bad Nauheim
H.A.M. Hölzinger, 2000, ISBN 3-00-006962-3.

Christina Uslular-Thiele Jugendstil in Bad Nauheim
Bad Nauheim, H.A.M. Hölzinger, 2005, ISBN 3-7845-7100-X. In German and English.